EL MIRATGE DE LA LLIBERTAT

Un relat de: Júlia Costa Coderch
EL MIRATGE DE LA LLIBERTAT

La llibertat és la capacitat d’escollir (dels diccionaris)

Miratge d’una vida sense murs,
Sense doctrines, sense prejudicis,
La llibertat tan sols és un fantasma,
Una ombra que es passeja a poc a poc
Pels carrers que voregen la gran cova
On ens movem creient que tot és cert.

Podem triar tan poques excepcions!
Ni el lloc on néixer, ni el clos familiar,
Ni aquests contemporanis, ni la història
Que ens ha tocat de viure, ni tan sols
Triem el tarannà, ni la bellesa,
Ni els bons moments, ni els temps de les tristors.

Tan sols algun instant, puntual i breu,
Seguim per un camí que ens abelleix
Sense saber, però, cap on portaven
Tots els altres senders. La llibertat
Ni que sigui tan fràgil, va lligada,
A la incertesa, a la inseguretat,
A la fragilitat de l’existència.

És per això que tenen molt prestigi
Les doctrines ja siguin religioses
O bé polítiques, que amollen solucions,
A tots els dubtes del mar de la vida,
Amb respostes sovint molt més incertes
Que les pors que ens sacsegen i trasbalsen.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • resposta[Ofensiu]

    Gràcies pels comentaris, certament hem de defensar la mínima parcel·la de llibertat que tenim, però la llibertat també fa por, hi ha estudis sobre això que expliquen el perquè de l'acceptació de moltes formes de domini més o menys subtil. La por al dogmatisme dictatorial hauria de ser molt superior a la por a la llibertat però no sempre és així, per desgràcia.

  • Des de la caverna[Ofensiu]
    allan lee | 19-03-2012

    mirant les ombres que es mouen. Molt bona anàlisi de la llibertat, que en resulta una escletxa tan petita, envoltada de genética i de fe en il.lusions indemostrables. M'agrada tanta lucidesa alhora que em fa mal. Una abraçada

    a

  • Inquietant[Ofensiu]
    Carles Ferran | 19-03-2012

    Poema inquietant, en el que esmicoles, en una dissecció sense contemplacions, el veritable sentit de la llibertat i la minúscula mesura en què en podem disposar.
    Què fàcilment ens has mostrat la feblesa del gran concepte en què basem moltes de les nostres energies, els nostres somnis, les nostres lluites, les nostres morts, i com n’és de fàcil de manipular!. Tanmateix, aquest mínim restant al què tenim accés és tan imprescindible que de cap manera podem renunciar-hi.
    És bo conèixer els miratges per no caure en fals i abellir el camí correcte. Gràcies pel guiatge.

l´Autor

Júlia Costa Coderch

14 Relats

50 Comentaris

21132 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sóc mestra jubilada, però també escriptora i tinc uns quants llibres publicats en paper, a més dels textos que podeu trobar en aquesta web. Escric narrativa, poesia, i el que sigui.

Darrerament he publicat la novel·la 'L'inici del capvespre' dal'Editorial Meteora, i estic força satisfeta del resultat. Si la llegiu ja em direu què us sembla.

També tinc diversos blogs a internet, el més actualitzat és 'La panxa del bou' (http://lapanxadelbou.blogspot.com)