Cercador
Reforestant el meu cor
Un relat de: ROSASP- Compartir:
No sé que hi viu
en l'abisme del meu cor,
a punt de precipitar-se
a l'infinit buit de la incertesa,
arrossegat per pors antigues
i pels allaus d'impotència.
Fent equilibris per no caure,
esllavissant-me per la terra mullada
de llàgrimes emmagatzemades.
Lianes i heures em subjecten,
i travesso la selva del meu cor
reptant per troncs corbats,
espolsant les espores dels fongs
per reforestar el bosc cremat.
Petites llavors que mutaran
i esdevindran arbres molt forts.
Em faré el niu en el més alt de tots,
per no perdre'm l'horitzó,
des de quan despunta el sol
fins que minva amb el capvespre...
Comentaris
-
ahir[Ofensiu]jaumesb | 07-02-2006 | Valoració: 10
hi havia una posta de sol
memorable, esper que la gaudissis des del teu niu -
La resposta...[Ofensiu]Jofre | 28-07-2005 | Valoració: 10
...Rosa,
ja veus que Nicte t'ho descriu de manera encomiable. Són d'aquelles situacions que davant d'un comentari tan bell, la resta mostrem el nostre profund respecte (moltes vegades escrivint, d'altres, t'ho ben asseguro llegint-te).
Fixa't en el que escrius aproximadament sis mesos després...
Ets una reforestadora fantàstica, vull dir escriptora naturalment, i una extraordinària persona.
I t'ho diu una persona que només et coneix pel que escrius... que és un tresor! com TU!
Una abraçada. -
Hi vius tu[Ofensiu]Nicte | 27-01-2005 | Valoració: 8
en l'abisme del teu cor, tu i qui tu deixis entrar.
... ens separen uns quants anys i curiosament o no tant, ens apropen les paraules, el sentiment del laberint interior, el més difícil de tots, el cor. Caus i t'aixeques i camines a temptes. A vegades deixem entrar al laberint del nostre cor, segadores de gespa. I al final, ho deixen tot pel terra. Amb tot, tenim més força que les urpes metàl·liques, tenim la força per fer crèixer l'arbre més alt i formós de tots, nosaltres mateixos.
un petó i mil gràcies pels teus comentaris princesa!
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644404 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")