Reflexions sobre RENFE

Fa dos dies que, quan el tren surt de l'estació de RENFE de Manresa, tinc una mena de déjà vu. Més que un déjà vu, potser és la sensació de sentir-me en un lloc on he estat algunes vegades, la majoria de les quals amb els companys d'escola, la resta, amb els pares.

Quin és aquest sentiment? És la ferma impressió de trobar-me en una atracció de Port Aventura, més concretament a la zona del Far West, amb les vies del color del rovell que s'escampa cap a les pedres; les herbes altes entre rail i rail; les màquines i els vagons de transport de mercaderies abandonats en diversos racons com si formessin part d'un decorat molt realista -propi d'un parc temàtic- ; les bigues de fusta apilades entre via i via i que ja ningú s'atreveix a aprofitar de tan desgastades i corcades com deuen estar…

Però no tot s'acaba amb el paisatge desèrtic i inhòspit que ofereix el fantàstic parc d'atraccions de RENFE (perquè és això i no una companyia seriosa, amb perdó dels parcs d'atraccions). La diversió continua i està assegurada quan el tren inicia el viatge: fa uns bots i unes sacsejades a banda i banda que no tenen res a envejar al Sea Odyssey o al Tren de la Mina.



D'altra banda, les aglomeracions de gent i el caos també guarden moltes similituds amb Port Aventura (només cal tenir presents els crits de molts usuaris i l'horterisme d'altres que recorden en tot moment els guiris cremats com gambes i que es passegen tot el dia amb pantalons curts suats del cul, mitjons impactants i xancletes "de quart peu").



I si tot plegat us sembla poc, no oblideu les emocions més fortes, aquelles que fan que sigui realment interessant viatjar amb la companyia: m'estic referint a les sorpreses d'últim moment, com poden ser les vagues inesperades de maquinistes, que foten enlaire qualsevol pla previst, o també (i això més que sorpresa ja ha passat a ser segell d'identitat) els retards que posen els pèls de punta sense necessitat de pujar a l'Hurakan Condor o al Dragon Khan i posar-se de cap per avall.



Sí,sí, els de RENFE ho han fet molt bé, això de voler imitar els parcs temàtics, ni tan sols han deixat passar per alt les gamberrades, ni la brutícia, ni la pudor, ni els gargots que la gent maleducada deixa a les instal·lacions. Pel que fa a aquest últim aspecte, els ho podria arribar a perdonar perquè sé que mantenen les pintades amb una bona finalitat: assegurar que els estudiants d'arqueologia i biblioteconomia futurs tinguin un bon lloc on anar-se a documentar sobre la porca societat del segle XXI, i seran anomenades les Coves d'Altarenfe. Si és que a més de diversió asseguren cultura…



Ah, i tot això per tan sols un preu que fa pena: Manresa-Sants, set euros i mig. Jo crec que em surt més a compte agafar el tren fins a Barcelona que no pas haver d'anar fins a Salou quan vulgui passar una estona distreta.