L'enemic

Sembla que la cosa es complica, l'enemic s'acosta.

On és el gos? En situacions com aquesta, tenir un gos amagat i a punt per passar a l'atac pot ser molt útil.

Avança amenaçadorament cap a mi, sense pietat i amb parsimònia; suposo que això serà la guerra!
No s'ha de perdre la calma, alguna cosa s'hi deu poder fer, no?
El primer de tot és no rendir-se; després, ja ho veurem.

Però mira amb quina barra va venint cap aquí! Ja fa una bona estona que l'oloro de lluny. Això no em fa cap gràcia, més aviat em fa venir fàstic. I el gos sense aparèixer!
Ostres! Aquest desgraciat és a un pam de mi…i es queda on és.
Ara el puc veure bé, va vestit de verd, com de costum; quina poca imaginació que té!
Què se suposa que he de fer jo, ara? Sempre que em ve a tocar allò que no sona em passa el mateix, m'atabalo.

A veure…segueix quiet i esperant que jo faci algun moviment, i aquesta actitud sí que em crispa.

Molt bé, ja que no puc guanyar l'enemic per les bones…me l'hauré de menjar. Sí, no hi veig cap altra solució. Doncs au, una mica de pa per matar el mal gust, i llestos.


Ha estat molt difícil però ho he aconseguit. Si no pots guanyar l'enemic, fes-lo desaparèixer.

Aquest plat de mongetes no em tornarà a empipar més.