REFLEXIONS EN LA DIADA DE TOTS SANTS

Avui ‘toca’ visitar els cementiris, i arranjar - tant com ens ho permetin els recursos econòmics i/o ens obliguin els costums socials – els llocs on descansen aquells que dedicaren la seva existència a tenir cura de nosaltres.

En el meu cas particular, aconseguia un any més que fossin ‘elements naturals’ els que embellissin – per un període certament breu - el nínxol on reposen els restes mortals del meu pare.

Sóc bel•ligerant amb les flors de plàstic , però per la meva naturalesa de català, ho sóc encara més amb la llibertat, així que faci tothom allò que tingui per convenient, en això també el dret a decidir no és pot conculcar sota cal pretext.

En el trànsit per aquest cementiri que dissenyava l’arquitecte municipal de Castellar del Vallès , Antoni de Falguera i Sivilla, (Barcelona, 1876-1947) – i que té poc en comú amb els fossars de Sentmenat , i Palau Solità i Plegamans, que s’aixecaven també sota la seva direcció tècnica - , m ‘aturava per retratar l’extrema solitud del panteó de la família Massaveu, que construït amb pedra de Castellar, té forma troncopiramidal simulant un volum funerari egipci, amb remat de motllures i acroteri central. Destaquen el mosaic de tessel•les ceràmiques, on es llegeix "família Masaveu" i la porta de ferro forjat.




De l’interior amb l’Olympus FE-100, que malgrat els consells dels experts em resisteixo a donar per ‘ esgotada’ obtenia la imatge d’una Mare de Déu dels Dolors.




Qui va ser l’arquitecte i/o mestres d’obres que aixecava aquest túmul ?.

A qui devem aquesta singular imatge de la Mare de Déu ?.

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com