I ja tinc pis

I ja tinc pis.
De propietat! Comprat!

A una notaria signo amb els venedors. La família Fatxini.
Sis persones són els venedors, tota la família fatxini.
Nosaltres som quatre.
Els meus pares i mon germà i jo que comprem el pis entre els dos.
Falten cadires. És molt estrany que hi hagi tanta gent però els fatxini son una família molt unida es veu. Més que nosaltres.
A l'habitació on som també hi hem de sumar la del banc i la notaria. El que deia, falten cadires.
La senyora notaria comença a llegir (una mica ràpid). Al cap de dos minuts de saber com es diu cada u, si està casat, separat, solter i on viu cada u...(acabem de conèixer tota una altre família amb un moment) comencem a firmar tots.
3 minuts i ja ho hem firmat tot. Els fatxini marxen i no els veuré més. M'han venut el pis i ara ells n'aniràn a comprar un altre per tornar-lo a vendre (es veu que tenen això com a hobbie).
Ens quedem amb la del banc per firmar l'hipoteca. Ho llegeix tot i el que més em sobta és quan diu: "Una hipoteca fins el 2036". Li demano que ho torni a repetir per si no ho he sentit bé. Ja ho sabia que seria així però dit un moment abans de firmar sona diferent.
Llavors anem cap al banc on hem de firmar més coses.
Com que és obligatori (quan fas una hipotéca) ens fan un seguro de vida, un seguro del pis i un plà de jubilació! Ens pregunta si fumem, els dos responem que no i es posa contenta. Tenim més punts d'arribar-hi.
Per un moment penso mil coses al cap. No sé si els dels banc creuen amb el canvi climàtic o coses semblants. Uns dies abans vaig sentir que d'aquí 40 anys ja no quedaran peixos i en una mica més pujarà el nivell del mar i destruirà uns quants països. Però bé, no fumo. Ja és molt.
Total firmem molts papers més. No miro de què son.
Em donen carpetes, targetes, més papers...per si algun dia!
Abans de marxar diu: "i bé...tinc un regal per vosaltres".
Caramba!
I ens regala una bossa creuada de "la caixa". Molt maca i moderna però a cada cantó posa "la caixa" i la web del servicaixa...No passa res. Ja ho trauré.
Marxem després d'haver-nos hipotecat fins el 36 (deu anys abans de que no quedin peixos), de tenir un seguro de vida, un plà de jubilació... però tenim una motxilla! De fet, potser ens hagués agradat més el boli que parla que regalen els del super3.
Abans de dir-li adéu em ve una altre cosa al cap i ja que estic allà aprofito. Em veig que ja tinc tota la vida montada i per això comento: Podríem aprofitar per fer el testament!.
De fet és l'únic que em queda.

Resum: Sóc jove però tinc un pis. Hauré de pagar cada més clar però també em passaria si no el comprés. D'aquí 30 anys en tindré 51. Encara estaré a temps de fer juergas! Si hi arribo.