Com es digui...

Un relat de: Homedibuixat

No vull començar a fer suposicions de què és el que va passar entre nosaltres.
Així...amb els ulls encara cremant...crec que van ser moltes coses que en el fons no era cap.
Crec que tu no tenies res clar, crec que jo no tenia res clar.
Crec que tu volies algo, jo volia algo i els dos no sabíem què.
Crec que tu pensaves que jo volia algo, que jo pensava que tu volies alguna cosa i que cap dels dos sabíem que volia de veritat l'altre, altrament per què cap dels dos sabíem que volíem de nosaltres amb l'altre realment.
Hi havien molts sentiments. Barrejats. Ajuntats. Mesclats.
Una barreja de sentiments que no es coneix per cap nom.
No és ni novios, matrimoni, amics, ni germans.
Era algo que no vam descobrir el seu nom.
Algo que no ho vam probar o que no ho vam deixar provar.

Amb tot això va passar temps i amb el temps veig que el que m'ha fet més mal és que hagi passat aquest temps sense passar res. Ni veuren's.
No sabem com es diu la barreja de sentiments que sentim però si que sé que té una mica de tot...i et necessito com una germana.
Necessito abraçar-te i que aquests plors que ara tinc els tingui entre els teus braços. Tu ets l'única que mel's pots fer parar. Relaxar-me.
Només sentir-te respirar.

UNA ABRAÇADA.
UN PETÓ MOLT FORT.
UN AMIC (o com es digui).

Comentaris

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    diesi | 09-10-2006 | Valoració: 10

    És veritat que sovint no savem què és exactament això que sentim...

    Un ptó:

    b#NaT#b

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homedibuixat

5 Relats

7 Comentaris

5398 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33