REFLEXIONS DAVANT D’UNA POSTAL ANTIGA DE SANT SERNI DE NAGOL. PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.

 El Jordi Vila Juncá és, sense cap mena de dubte, un sherpa de les comarques
pirinenques,  exerceix ,  sense tenir-ne consciencia cabal fins a dades
recents,  de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
comarcal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell
aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i
confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.

En aquesta ocasió , l’estat de “ preso municipal” també l'afecta a ell, i m’enviava
una postal datada als anys 50 del segle XX de l’església de Sant Sadurni de
Nagol, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, sovint anomenat simplement Lòria,
és la sisena parròquia, segons l'ordre protocol·lari de les set parròquies
d'Andorra.

Francesc Rodríguez i Rossa / Joan-Albert Adell i Gisbert / Jordi Vigué i
Viñas / Marta Planas i de la Maza / Xavier Llovera i Massana li dediquen un un
llarg i documenat article a l’Enciclopedia Catalana:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0651301.xml

La Rosa  Maria Planell i el Miquel Pujol,
la “ parella romànica” ens expliquen la seva visita :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/04/sant-serni-de-nagol-sant-julia-de-loria.html

 

https://www.elperiodic.ad/noticia/59631/sant-serni-de-nagol-sant-julia

https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-serni-de-nagol/

 

Quan al topònim, llegia a “   El
funcionament de la Comissió de Toponímia d’Andorra” del Xavier Rull i Muruzàbal
(Falset, Priorat, 1972) i Joan Sans Urgell, aleshores ,  Cap del Servei de Política Lingüística
d'Andorra.  Nagual ‘lloc amb aigua’ >
Nagol

La devoció a Sant Sadurní o  Serni,
en llatí Saturninus, en occità Sarnin, (mort a Tolosa, ca. 257), primer bisbe
de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals, a les contrades pirinenques i
prepirinenques s’explica com la de Sant Martí, sant Marçal, Santa Fe,… , per l’activa
participació de les forces franques – no franceses encara -  en la reconquesta d‘aquestes terres als sarraïns.
 La constitució de l’Estat Francès,
implicaria un decandiment moral, que donaria lloc a l’empresonament en camps de
concentració d’aquells que fugien de la dictadura franquista, la col·laboració
amb la Gestapo, que comportaria  en molt
casos el trasllat a camps d’extermini de l’Alemanya Nazi,   i el
lliurament del President català a l’exili Lluís Companys i Jover (el Tarròs,
Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15
d'octubre de 1940) atorgant reconeixement internacional als que havien enderrocat
el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

Els francesos no conservaven els trets ètics de Sant Sadurní a qui la seva
fe li comportava la  condemna a mort, i
amb un mètode que es podria qualificar com “espanyol”  lligat a un brau que el va arrossegar pels
carrers de Tolosa fins que els va semblar que era suficient com “avis” als que
pensaven com ell.

Paremiologia catalana, deixava testimoni perpetu d’aquesta impressió “No és
bon francès si t'até el que t'ha promès”

Que Sant Sadurní intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta
sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que
pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i 
aquells que no tenen una bona situació econòmica.

Catalunya reconeix 17.628 victimes des de l’inici de la pandèmia, l’extrapolació
“ urbi et orbe “ són 18.035.794 persones mortes, 110.468 de les quals al REINO
DE ESPAÑA.