Cercador
Reflexió amb l'aigua al coll.
Un relat de: Antonio Mora VergésAra toca parlar d'aigua, justament quan sembla que anem escassos i en podem fins anar mancats.
El món és un globus tancat on sempre, des del moment segons un en que Déu diu", que es facin les aigües !," i els altres quan s'acaba el* big ban *, la quantitat d'aigua no ha variat ni una milionèsima.
Què passa doncs ara que tothom afirma que no tenim aigua ? . Ja sabeu que no únicament en la forma liquida es quantifiquen les reserves existents; també com a neu, gel, núvols,..... i quasi ningú en l'envàs més comú, el cos humà !.
Si som líquid en un 75% , retenim una mitjana de 50 litres per persona durant tota la vida, així :
1.000 persones = 50.000 litres
10.000 persones = 500.000 litres
100.000 persones = 5.000.000 litres
1.000.000 persones = 50.000.000 litres
Cal seguir?
Està clar que lluny del que diuen alguns pseudocientifics amb carnet de partit , i força dels nostres politics, el creixement il·limitat en un entorn limitat com la terra, és, era i serà sempre no una utopia, sinó una estupidesa que ens porta de cap vers la destrucció total.
En aquesta hora senyalar amb el dit no te gaire sentit, tampoc criminalitzar algunes o totes les sigles politiques; us cal recordar que les idees no pequen ?.
Al món, també doncs a Catalunya i a Espanya, necessitem persones HONESTES, [ dones i homes ] persones que vulguin reconduir [ fins on sigui possible ] , aquest miratge suicida dels nostres "professionals" de la política.
La "caseta i l'hortet " de l'Avi Macià, era possible en el seu moment, amb força menys d'un terç de l'actual població; avui amb una demografia desbocada, uns nivells d'estulticia i corrupció com en cap altra període de l'existèncai humana, ens cal acceptar canvis radicals en el model de vida : menys, menys, menys ... vosaltres amics lectors aneu posant en cada cas, el nom d'allò del que en un pur exercici de sobrevivença ens hem d'anar desprenent.
Estem malgrat trobar-nos immersos en una excepcional sequera, literalment amb l'aigua al coll.
Antonio Mora Vergés
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5443939 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ