Records llunyans

Recordo una nit de Sant Joan en una terrassa adornada amb banderetes i llums de colors. Aprop del mar, un sopar; el pa amb tomàquet, l'embotit, la Fanta de taronja, la coca amb fruita i pinyons que jo sempre treia perquè no m'agradaven, trobava que destorbaven el gust dolç del sucre i la fruita confitada, m'agradava la taronja... Un punt amarg entre tanta dolçor, acompanyada de dos dits de cava, no tenia edat per beure'n més, però, era suficient per sentir les pessigolles del bombolleig al nas i a la gola. Després llençàvem els petards, on sovint gaudien més els grans que els petits i veiem els focs d'artifici que feien a la platja. L'alegria de celebrar una festa senzilla i tendra rodejada de gent que t'estima. Quin sentiment tant volàtil i llunyà.