records entre llençols rosa pàl·lid (secrets)

I, de sobte va sentir l'impuls de mirar-la i es va girar.. tenia 17 anys i acabava de fer l'amor per primera vegada. Pell bruna i brillant que contrastava amb la seva, marcada pel pas del temps. Ella mai s'havia divertit tant. Ell mai havia estimat tant, ni tant sols a la seva dona. Feia temps que vivien en aquella bombolla, refugiats de la realitat. Feia temps que aprenien l'un de l'altre. Ell la protegia de l'exterior, entre els seus braços. Ella el protegia de l'envelliment, entre les seves cames. Només existien ells dos i la llum tènue del capvespre que els acaronava el cos nu. Experiència i puresa es barrejaven entre carícies, gemecs i abraçades eternes. Ella esclatava a riure quan ell, amb les seves mans aspres, escrivia promeses a les seves cuixes. Ell es desfeia de felicitat quan se sentia observat per aquells ulls que desprenien la màgia de mil estrelles. Junts eren capaços de viatjar a mil i un indrets, embolcallats amb els llençols de to rosa pàl·lid que recordaven els llavis d'ella.

I, de sobte, un petó fugaç i la fredor inundava el costat dret del llit. I l'alba els sorprenia: a ell dins del Mercedes, corrent cap al despatx; a ella, perduda entre il·lusions i desitjos, abraçant el coixí.

I, de sobte, dues vides, dos móns, dos estranys.. i un secret.