Angoixa

Un relat de: nirveta

Amagues el cap sota les mans i suposes que la gent té coses més importants a fer que aguantar a una amiga amb problemes. Ja ho té això la psique, quan vol és capritxosa. I penses. I de sobte notes que et falta aire. Respires. Respires. Tornes a respirar. T'ofegues. Agafes aire com pots mentre notes que se't gelen les mans. Les imatges se't distorsionen i tu et baralles amb el món. Només vols agafar aire. Et tremolen les cames. Intentes dissimular-ho. Respires. Respires. El formigueig és constant i no et deixa controlar els teus moviments. Agafes aire.. ho intentes, i t'abandones. El món desapareix.

Al cap d'una estona, que mai sabràs aconseguiràs saber amb exactitud quina és, obres els ulls i et mires. Un calfred recórre la teva esquena. Estàs tremolant. Tens la boca pastosa i les mans suades, però ja ha passat. T'eixugues les quatre llàgrimes que et rodolen galtes avall. T'incorpores, mica a mica, entre tremolors. Ja ha passat, tranquil·la, ja ha passat. Un altre atac. Un altre dia. I perquè a mi? Un altre cop. Prou va. Algun dia s'acabarà.. algun dia.. segur! no et rendeixis. m'espero?

m'esperes?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de nirveta

nirveta

3 Relats

10 Comentaris

3926 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00