Cercador
RECORDE...
Un relat de: puramaria3Dels dies secrets en què el teu cos i el meu són l'única identitat recognoscible
Dels dies que anhelem encara abans de ser la data en què la certesa de trobar-nos es desborda
Dels dies en què ser un es converteix a juxtaposar el nostre desig
Dels dies en què ningú podria arrancar-nos dels braços de l'altre
Dels dies en què el matí i la vesprada són només els punts cardinals del temps que ocupem
Dels dies en què el món resta sense esperança a l'exterior dels nostres llavis
Dels dies en què després del desig i l'amor, la pell i la veu, només queda l'oceà de besos que assisteix el nostre naufragi desitjat
D'aquells dies en què no hi ha el singular ni l'adéu, encara que ens oferim l'esquena quan el temps es desfà
D'aquells dies, recorde
La mirada primera amb què els teus ulls m'inciten
La boca de cabal inacabable amb què em recorres els llavis
Les mans tremoloses, incessants, intrèpides i ardents amb les que palpes i enllaces, obris i llisques, camines per la geografia carnal del meu ventre i el meu sexe
La demora intencionada de la teua nuesa, buscant la crescuda de la meua luxúria a l'uníson amb l'excitació del teu pensament
El conscient acostament dels teus malucs a les meues cuixes, aguaitant el meu sexe
La llengua irreverent i tendra amb la que exalces el meu paladar i la meua saliva
L'alè febril, harmònic i candent, amb que cobreixes el meu coll i els seus vestigis
Les paraules sense ombra que murmures perquè s'òbriga la porta platejada de mon pubis
Les metàfores carnals amb què excites el meu inconscient més conscient per a donar a les teues mans el que mai van sentir
La forma en què allunyes el teu rostre, sense deixar d'acariciar-me, per a observar com creix el meu plaer mentre el teu sexe comença a humitejar-se...
La teua llengua inacabable quan penetra el meu sexe i busca el límit del límit, el fons de la meua essència, el color del meu interior més extrem
La teua veu quan m'anuncia, amb desmesurada serenitat, que vas a
penetrar-me
El teu sexe rendit a la succió de la meua boca d'arpa
El teu orgasme tebi i secret, alliberant la set de la meua gola, saciant-la amb la seua premonició
L'aigua blanca que emana de la teua essència i es converteix en bromera adherida a la pell que cobreix inequívocament els meus pits
La forma en què el teu sexe descendeix en el meu i se submergeix en la mar d'un espasme insostenible i creixent
La veu irrepetible amb què em demanes que busque el plaer en les meues mans mentre tu el trobes contemplant-les
La distància que marques entre el moment del teu abraç i l'ombra d'un adéu que no busquem
L'entrega cadenciosa de la pell que ens donem
L'amor sense mesura que troba en nosaltres un paisatge succint, allunyat del desànim i l'oblit
Els sentiments que encara no posseeixen un substantiu per a ser anomenats però que són sentits per la dualitat en què creixem
Dels dies en què som un amb la pèrdua conscient i precisa
Dels dies en els que hem sigut amor que creix com a tempestat d'una primavera inesperada
Dels dies en què no voldríem mirar altres pupil·les diferents de les nostres
Dels dies que configuren un ahir a què ens aferrem
Dels dies que no acabaran els calendaris
D'aquests dies, amor meu, la pell i el cor no esquiven cap record
Comentaris
-
per cert![Ofensiu]Nyanga | 07-08-2009
Per cert, tu i el teu relat esteu ja al meu calaix de...preferits! :))
-
records d'uns dies..[Ofensiu]Nyanga | 07-08-2009
Jo no ho hauria pogut dir millor...
records d'uns dies que potser ja no tornaran, però que es claven dins de l'anima per fer-te sentir com si els estiguessis vivint ara mateix.
Preció, sensual i molt atrevit...
m'encanta!
l´Autor
56 Relats
87 Comentaris
48978 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
M'agradaria tindre la veu que hi tenen altres, veus de salnitre, color i llum"A TRAVÉS DEL CAMÍ
-VIATGERS DE LA SAL-
PASSEN ELS TEMPS CONFORMES
AL FUTUR QUE ACOMPANYEN.
EL SECRET DE LES HORES
CREUA EL SOL DE LES DUNES."
TERESA PASCUAL
REBEL·LIÓ DE LA SAL
..........................................................................
"PERÒ HE APRÈS QUE LES COSES NO CREIXEN PARAL·LELES,
I QUE, OCULTS, HI HA SENTIMENTS QUE BROSTEN A LES FOSQUES"
JOSEP LLUÍS ROIG
Peixos d'un mar sec
****************
puramariacreativa@gmail.com
Enllaça'm i visita'm...fes clic en les paraules següents:
SEXE I CIRCUMSTÀNCIES: JO
EROS Y PALABRAS
EVA Y SUS ADANES
FOTOPOEMES EN FLICKR
ELS MEUS E-BOOKS
LA MOSCA ROJA
FOTOPOEMES EN FOTOCOMMUNITY