Recordant...

Un relat de: jlucpicard
Recordant...
Qui més qui menys ha tingut el sa pensament d'escriure alguna cosa, potser una història fantàstica plena de naus interestel.lars i petits homes verds atacant el planeta Alderaan o batalles èpiques entre exèrcits condemnats a destruir-se mútuament cercant la glòria d'algun petit líder malalt de poder o fanàtic religiós, o inclús realitats quotidianes que ens envolten o viatgen dins d'un mateix. I hom pensa: "és tan senzill", només cal agafar paper i llapis, sobretot molt paper (per arrugar-lo i fer un bàsquet a la paperera quan no estem contents amb el que hem escrit)... I després què? Automàticament la mà es posa a treballar soleta agafant l'eina màgica i fent-la lliscar suament damunt aquell tros de tronc d'arbre d'algun bosc finlandès industrialment convertit en un senzill full de paper, és clar que no, si tot fos tan simple, la paraula no tindria res d’especial. Per sort o per desgràcia cadascú de nosaltres té un do -alguns el descobreixen i altres més valdria que no ho fessin-, fa falta un do per recollir les idees tancades en aquesta caixa forta anomenada cervell i traslladar-les al paper.
Realment admiro les persones que tenen la capacitat i la paciència necessària per escriure un llibre, el tema és indiferent -com diria aquell: "no aplica"-, tant se val si els homenets verds ataquen l'exèrcit daurat o el veí del tercer quarta pilota una nau interestel.lar capaç de saltar a l'hiperespai en un obrir i tancar d'ulls. La qüestió és simple: ells dominen les paraules, se les fan seves i les transmeten a la resta de mortals, quina enveja! Sana, però. Ser envejós només és bo si serveix per superar-nos com a persones i millorar, ara bé, potser alguns d'aquests afortunats també cauen en el parany i es deixen arrossegar pel poder del sisè pecat capital i, tenint en compte que el mal de l'enveja ennuvola la ment de qualsevol ésser sigui ric o pobre, gros o prim, blanc o negre i un llarg etcètera... perquè jo, un pobre home amb més de quaranta primaveres, aturat, estudiant d'un Grau d'humanitats a la UOC i esperant una trucada al meu teléfon mòbil que m'ompli d'esperança i em permeti treballar uns dies i guanyar-me les garrofes... perquè jo no puc tenir enveja dels que dominen les paraules?
I mireu que ho he intentat però no ha quallat, ha fet llenya el castell de papers, s'ha enfonsat el vaixell que navegava dins el meu caparró amb les bodegues plenes d'un material necessari per donar-li un sentit a aquell tros de tronc d'arbre finlandès industrialment convertit en paper.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

jlucpicard

7 Relats

7 Comentaris

4719 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99