- Reciprocitat - Creia que ambdues camniàvem juntes

Un relat de: Nefertitis

Plasmar en una fulla de paper el garbuix de sentiments i emocions que avui flueixen dins teu. Saber trobar, dins la complexitat de la morfologia, les paraules adequades per expressar allò que et preocupa; que malgrat intentes no donar-hi voltes sempre és allà, intermitent. Per això ara, en la soledat i amb el silenci que la nit et regala et disposes a escriure.
La meva preocupació? L'amistat, aquell sentiment recíproc que consisteix en donar i rebre, obrir-te a l'altre, oferir el millor d'un mateix, sentir que per algú ets important, que confia amb tu per parlar dels sentiments, tant positius com negatius. Intercanviar somriures i llàgrimes, empatia, respecte, comprensió, confessions, discussions... Però tot sota un mateix fi, voler regalar una vertadera amistat.
Amb el temps i no de la millor manera, aprens que d'amics de veritat n'hi ha pocs, que sovint no arriben ni a omplir els cinc dits d'una de les teves mans...
Però malgrat tot, jo em demano com és possible haver passat llargues hores al costat d'una persona, compartir sentiments atresorats sovint dins d'un mateix i de cop adonar-te que aquell a qui tu consideraves amic desapareix. No entens massa com ni perquè, però deixes de formar part de la seva vida, mentre tu, en silenci, deixes caure llàgrimes preguntant-te quin ha estat el teu error. I de nou et demanes què és allò que ha provocat que un sender que comparties amb algú, ara es diversifica en dos camins totalment distints l'un de l'altre.
Enyorar aquells moments compartits, seguir teixint llaços per poder arribar a retrobar la vostra amistat, mentre paral·lelament, des de l'altra banda, sentir que algú desfà cada nus, cada punt que tu havies sargit amb força.
Al teu costat encara hi tens persones que t'estimen, que et regalen el millor d'elles, de la mateixa manera que tu ho fas amb elles. Però malgrat tot, no pots oblidar aquell amic que un dia va entrar dins el teu cor, s'hi va fer un espai i avui ja no hi és, ha marxat per sempre.

I és que no puc evitar qüestionar-me tots i cadascun dels meus actes...
Però, no sóc perfecte potser per això amic, necessito la teva ajuda per trobar la clau de la nostra amistat, avui ja, un record del passat.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Nefertitis

Nefertitis

105 Relats

126 Comentaris

86722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.