Raonem!

i com a tal, amb força...
L'avui és el demà de l'ahir, per la qual cosa, per què pensar en el demà?. Una frase que no és només una frase... Sempre estem cercant, i de vegades, la "raó" ens amaga allò anhelat i tot i tenir-ho ben aprop, no ho trobem...
El cor, la raó, qui guanya?. La ment raona o potser fa la competència als sentiments que volem viure intensament...

Quin fart de raonar que m'ha provocat aquesta lectura... continuo però raonant, a cop de batec...

angie

Fa dies que ja et faig cas xddd vic el demà i desprès ja veurem que passa... Té la seva emoció, la seva curiositat incipient a cada nou dia !!

Petonets

Txell

ens porta moltes vegades només per les voreres de la vida, sense poder gaudir de tot el camí.
Controlem la ment o en realitat la ment ens controla a nosaltres?
Què cerquem en realitat? Potser res és tan complicat com sembla; sentir conscientment cada instant del present ens ompliria de nous significats.
Ens passem mitja vida intentant trobar la resposta a totes les preguntes i moltes vegades aquest raonar continu és un desgast immens que no porta a cap lloc concret...

Ai, aquest cap que sempre giravolta!

Un breu poema, que deixa obertes moltes portes...

Una abraçada!

Suposo que el sentit darrer del poema, és que visquem el present, doncs és l'unic que tenim.
El demà mai sabem si arribarà.
Gaudir cada instant, cada raig de llum, cada mot
d' un vers què ens agrada, és el camí cap a la felicitat.

La felicitat de llegir-te, com ara; de retrobar-te en les paraules que em connecten a tu i al teu particular món literari. El miracle de la comunicació i la distància.

Petons sentits desde el cor!.
Si un dia no et trobo o jo marxo, tots aquest poemes compartits ja han pagat la pena i resten en els meus records.


helena