Raó i cor

Sí... i no!

estic d'acord amb el que expresses a mitges... no crec que sigui del tot necessari conèixer algú per estimar-lo (vull dir conèixer-lo perfectament... evidentment has de saber que existeix!)... i crec que és la millor manera d'estimar, perquè la relació es converteix en un món de sorpreses... (tot i que també podria anar pel camí no desitjat i convertir-se en sorpreses desagradables... però suposem que no és el cas!) i cada nou dia és una expectació pel que pot succeir... això fa que la relació, i l'amor, sigui molt viu... si coneixem la nostra parella perfectament, sabem el que pensa, com pensa, el que desitja, el que li agrada... quin al·licient hi ha, a part de la pròpia estimació? (ara em diràs: i no és suficient?... no ho sé, però jo diria: no.)

Ara bé, estic d'acord amb tu, quan la raó i el cor van de la maneta, és esplèndid... les coses son més fàcils, ja que els dubtes s'esvaeixen... però i aquell formigueig a l'estómac?... aquella inseguretat (sana) de no saber com actuar...

Bé, m'ha agradat molt el poema, sobretot l'estructura que li has donat, en el primer paràgraf donant una explicació de la funció del cor i el cap en l'amor, utilitzant una repetició inversa (suposo que això deu tenir algun nom ‘científic', però ja m'entens (espero))... i en el segon paràgraf, expliques com et sents (o com se sent el/la protagonista del poema... que no necessariament ha de ser l'autora)

una abraçada,
Jordi.

[nota: buf... havia escrit una parafada que he esborrat en fer una última lectura al poema, havia mal interpretat un del teus versos:

"... però no t'estimaria,
perquè no coneixeria el sentiments."

... suposo que m'ha despistat aquesta ‘s' final. no hauria de dir:'perquè no coneixeria el sentiment'?... és evident, si no saps que és estimar, no es pot estimar. En la primera lectura el que havia entès és: ‘perquè no coneixeria els teus sentiments'... i ja havia despotricat en contra d'aquests versos i fet una oda als amors ocults i impossibles...
... m'he de fixar més en el que llegeixo... però he volgut dir-t'ho, perquè a vegades tot i que el que escrivim estar prou clar, el lector pot interpretar qualsevol altre cosa, encara que no estigui escrita, i crec que el fet de saber el que el lector interpreta pot ajudar a millorar (si això és possible) la nostre forma d'expressar les coses.]