R.I.P.

Doncs sempre deu quedar alguna cosa, per petita que sigui...
D'instant compartits, de petons, de rialles, de dolor, de la impotència de haver-lo vist morir.
En fi, els versos curts, forts, intensos i molt impactants on enumeres els adjectius que han posat punt i final a aquesta relació, fan con contrat bestial amb la pregunta que clou el poema.
Recoi, quin mal efecte fan les inicials R.I.P., encara que reconec que són exactament les més apropiades.

Espero que hagis rebut el meu correu, doncs tenia dos adreces de correu teves.
Suposo que encara estàs una mica lluny de fer el crit del Tarzàn, però de ben segur la veu ja deu sortir més valenta i ferma.

Molts petons!

M'agrada molt la teva manera d'expressar-te. Tots els teus poemes són molt originals. M'ha sobtat el títol. Wau! jeje molts petonets!!

EnS LLeGiM!!

laura^^

atakó de nuevu xD!
Ais, Rest in peace, o algu aixi no vol dir RIP?
bé, si.. l'amor supera tot, fins i tot la mort, i tu ho has demostrat!
Muacks maco!

... i romàntic del cor mai s'atura! Mi podrem controlar amb la ment el que en principi controla el cor!

Curt, perfecte, un deu, una baraçada i una felicitació.

No t'aturis

Juseph

al meu modest parer, els amors no s'acaben mai, potser canvien una mica i ja no són el que eren abans. L'amor, penso jo però no em facis cas, és com l'energia (l'energia vital, la nostra energia) que ni es crea ni es destrueix, tant sols es transforma i segueix bategant, bategant, bategant, fins que els què el sentim (aquest amor que varia però que sempre hi és) desapareixem.

Una ben forta abraçada i gràcies de nou per aquests poemes-reflexions!

Leela