Cercador
QUINA VIDA MÉS TRISTA
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
Quina vida més trista...
quins plors més grans
és sentir l’amargor que deixa
la separació de qui més vols.
Qué sàvia és la naturelesa
de qui està esperant-te
i de qui sap portar-te
a la unió amb Déu,
per a assaborir l’eternitat.
Caldrà preparar-se per a l’alegria
per al goig etern
i no amargar-se.
Però és difícil passar agueix realisme,
vivim submergits en una ment
limitada,
totalment absents.
L’aspiració a la unió amb Déu
ens convida a pensar i a resar.
Quina vida més idealista...
cada u pot pensar el que vol.
Quina vida més trista...
la consciència de cada u
ens calibra la vida.
26 de setembre de 2010
Autor, Rafael Molero Cruz
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89568 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.