QUINA VIDA MÉS TRISTA

Un relat de: Rafaelmolero


Quina vida més trista...
quins plors més grans
és sentir l’amargor que deixa
la separació de qui més vols.
Qué sàvia és la naturelesa
de qui està esperant-te
i de qui sap portar-te
a la unió amb Déu,
per a assaborir l’eternitat.
Caldrà preparar-se per a l’alegria
per al goig etern
i no amargar-se.
Però és difícil passar agueix realisme,
vivim submergits en una ment
limitada,
totalment absents.
L’aspiració a la unió amb Déu
ens convida a pensar i a resar.
Quina vida més idealista...
cada u pot pensar el que vol.
Quina vida més trista...
la consciència de cada u
ens calibra la vida.


26 de setembre de 2010

Autor, Rafael Molero Cruz



Comentaris

  • Entenc el sentit del poema[Ofensiu]
    bloodymaruja | 09-01-2013

    I m'agrada com està construït, però no comparteixo el missatge. Com atea que sóc no puc entendre els temes religiosos encara que respecto profundament els creients, però com t'he dit no comparteixo aquestes creençes. Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.