Qui té un mapa té un tresor

Sovint algú fa negoci venent "un mapa del tresor" a alguna ànima candida. Com en el cas dels qui compren un número premiat a un presumpte deficient, això "d'ànima candida" millor entre parèntesis, oi?

I el cert amics lectors és que als qui ens agraden els mapes, el veritable tresor son ells mateixos ; et permeten moure't de forma segura per llocs desconeguts; t'anticipen on podràs trobar allò que busques ; riu, font, vall, turó, masia, ermita, avenc, balma, barranc, i qualsevol altra forma i/o denominació d'un accident geogràfic.

Et permeten dosificar l'esforç, abans de començar la sortida ja saps o pots saber, la distància, el desnivell que caldrà superar, i d'existir : les fonts, els boscos, de pins, de roures, de faig, de ... on trobaràs aigua, i en el seu cas l'ombra reparadora a l'estiu, i el paratge on cal anar ben abrigat al hivern. En el tema de l'aigua millor portar-ne sempre des de casa, en aquest món d'avui no es pot fer confiança fins a aquest nivell.

Els mapes ajuden a perfeccionar el sentit de l'orientació, sempre trobarem alguna referència, muntanya, masia, torre, castell,.. que ens confirmarà que anem pel bon camí, o altrament que ens desviàvem en un sentit o altre.

El nivell d'informació de la majoria dels mapes actuals - malgrat en algun cas, estar massa actualitzats i en altres poc - és molt i molt bo.

Els millors - si parlem de Catalunya - sens dubte els del Servei Topogràfic de l'exèrcit, que sembla considerar-nos encara " el enemigo " , i necessita tenir absolutament al dia tota la informació relacionada amb aquest país nostre.

Un mapa és un regal econòmic [ en termes de cost d'adquisició ], i ens dona l'excusa perfecta per desenvolupar activitats en família i/o amb els amics.

Recordo que em regalaven un exemplar de principis del segle XX. Pensaràs amics lector que això ja no serveis de res, oi ?. Doncs contràriament ens va permetre localitzar el lloc on havia estat l'ermita de Sant Martí de Puig Ermengol, al terme de Santa Maria d'Oló; les runes s'havien fet servir entre d'altres llocs a la casa de Rocafort, a Sant Feliuet de Terrassola, i per descomptat en molts panys de parets anònimes; les pedres al capdavall son matèria prima, que pot donar com a resultat una romànica, una cort de porcs, o un palau senyorial, oi ?

És cert que qui te un amic te un tresor, però encara ho és més quan hi afegim un mapa; podem parlar aleshores d'afortunats; com sinó definiríem a qui gaudeix de més d'un tresor ? .

Amics lectors, fins aquí l'elogi del mapa, si us ha convençut aneu corrents a comprar-ne almenys un; contràriament si no esteu engrescats, potser que torneu a llegir una vegada més aquesta pàgina.

© Antonio Mora Vergés