Qui són?

La lluna és gran. encara que nosaltres la vegem petita, com una cosa insignificant, que sempre hi és i, acostumats, ja no valoram els sentiments que ens transmet. De dia no la veim, però sabem que sempre estarà allà per donar-nos les forces que ens poden ajudar a tirar endavant, amb la seva llum, la seva brillantor causada pel reflex del sol. De nit, no hi ha res més maco que aixecar el cap una mica per contemplar una lluna plena magnífica, rodona, blanca. Una esfera perfecte, sempre amb la mateixa cara. Una cara única. La cara de la lluna. I el sol? El sol és l'energia de totes les persones concentrada en un sol punt de l'univers, l'estrella que ens dóna tota la llum per poder observar totes les coses precioses que ens envolten. Des de una sola pedra, la pedra a la qual li donam un cop amb el peu cada cop que ens la trobem caminant pel carrer, o la que tiram a l'aigua sense pensar que potser no sap nedar, fins una rosa, la rosa més maca de tot el jardí, la rosa que, per molt maca que sigui, nosaltres l'arranquem del seu lloc, de la seva vida, per regalar-la a algú o perquè ens decori la casa. I aquests són el sol i la lluna. Són així d'extraordinaris, i així d'importants. Perquè són únics.