Amiga meva

Que no te n'adones, que m'estàs fent mal? Que no te n'adones que estàs fent mal a totes les persones que t'envolten? I és que és veritat, ja ho diuen ja, que no t'has aturat mai a pensar-ho. Em pensava que érem amics, molt amics, i que mai em faries tant de mal com m'has fet ara. Sembla que et fa por contestar-me, parlar amb mi. No fa gaire que ens coneixem, però quan et miro als ulls m'hi veig reflectida com la persona més sortosa del món. O al menys, fins ara em creia que era de veritat. Però van passant els dies i cada cop tinc més clar que tot és una mentida, que jo m'he creat el meu propi conte de fades. I que tu, els cops que em saludaves, ho feies per pena. I pensaves: "Per què collons ha de venir a molestar?" I ara ja veig que sóc massa petita per tu, que no estic al teu nivell. Ha estat el teu silenci qui ha parlat, explicant-me tots els detalls, un a un. El pitjor és que tu no saps com em sento. I jo, idiota de jo, en comptes d'enviar-te a la merda segueixo rient cada cop que em parles o em passes pel costat. I et saludo. I quan em preguntes com em van les coses, jo et dic que tot va bé, com sempre, i que vaig fent...
I no em saps llegir als ulls que el que sento per tu és més que una simple amistat com totes les altres, sinó que ets la persona que em dóna l'energia positiva quan passes pel meu costat, i que ets tu qui em treus cada somriure. Amb aquest escrit vull deixar-te clar el que sento per tu, amiga, encara que sé que no ho llegiràs mai. I si ho llegeixes, no sabràs que va per tu. Així i tot, t'estimo.