Qui som, com som, que hi fem. "Refleccionem"

Qui som, com som, que hi fem

Mai ens hem parat a pensar si tenim la suficient capacitat per reflexionar sobre qui som, com som, que hi fem , quin és l'entorn que ens envolta, perquè hem nascut i quin és el nostre paper en aquest mar de confusió i incertesa.
Potser encara molts de vosaltres no us heu fet mai aquesta pregunta, i potser ningú és prou sincer i noble per jutjar-se a si mateix .El jo està sempre al davant de tot i això fa que no siguem prou objectius per veure la realitat, més enllà dels nostres propis defectes. Moltes vegades ho dissimulem amb algun virtut imposada segons el nostre criteri, que ens fa de camuflatge en l'ambient on desenvolupem les nostres tasques quotidianes, així aconseguim vendre la imatge que ens interessa i ser millor vistos.

Si que posseïm també virtuts o maneres de fer bones que s'haurien de demostrar, com la generositat, la feblesa en alguns aspectes, el romanticisme, entre d'altres.
En canvi, aquestes virtuts les amaguem, no les solem exterioritzar per por de sentir-nos febles o que ens facin febles als ulls dels altres i siguin utilitzades per treure'n profit o simplement per ridiculitzar-nos o riure-se'n de nosaltres.

D'aquí be que algunes vegades, o massa sovint , no ens trobem bé amb nosaltres mateixos , no estem contents, estem desanimats, i no sabem gaire bé el que tenim. Tot això respon a una mala gestió del nostre comportament " ara sóc, ara no sóc, ara puc, ara no puc" i tot plegat fa que la nostra vitalitat s'esgoti per moments, després de situacions o moments difícils, i ens quedem buits per afrontar el dia a dia.

Tot això crec que ho podrem entendre, si ja som una mica grandets i tenint prou us de raó o capacitat per poder " discernir de les nostres actituds i comportament en aquesta societat", que cada vegada ens empeny més a ser el que els altres
( persones , entitats....) moguts per interessos, tant siguin comercials com polítics, o egoistament, volen que siguem com marietes a les cordes d'aquells qui en aquests moment mouen els fils , i aquí comença la veritable història de la nostra vida.

Hem d'aprendre primer de tot a agradar-nos a nosaltres mateixos, a conscienciejar-nos, i sincerar-nos, no voler-nos enganyar. La felicitat i la pau comença acceptant-nos a nosaltres mateixos , acceptant victòries i fracassos ,essent perseverants i entenent que cada ensopegada ens serveix com experiència per la propera vegada, això ens demostrarà que realment tenim confiança en nosaltres mateixos.

Hem de mostrar i demostrar qui som sense complexes, el que fem i el que deixem de fer. No diguem amen i anem amb el cap cot , doncs la nostra presencia a qualsevol lloc te un pes específic. No vulguem ésser un més dins la societat, tot i que tots els humans som físicament més o menys iguals. Així doncs, que és el que hem d'envejar?

josmonts