Qui ha dit que l'actual llenguatge economicista no és poètic?

Un relat de: Dagek

Els amos i les feres,
juguen al jardí fins que les feres se'n van a dormir
i en els seu somnis es veuen lliures, salvatges,
corrent pels camps
en els seus somnis són amos
de si mateixes i del cap dels amos.

En realitat però
els amos saben com seguir controlant:
pa i circ, com els romans
i les engrunes per les feres i que es mengin les germanes
ara que no hi ha gladiadors,
tots som feres que ens matem per les engrunes del formatge

"quien me ha robado mi queso?":
porqueries neoliberals per fer maquines dels humans
- el Senyor Botín, i les Koplovitx, i l'amo del Corte Inglés,
i en Bill Gates... tots aquests i molts més
no només tenen el formatge, sinó també el pa, el tomàquet, l'oli, el vi, l'embotit
i les fabriques que els produeixen i les botigues on ho comprem

crec que ja comencen a dir que consumir
és la millor forma de redistribució de la riquesa
de la seva es clar
consumim doncs, i consumim-nos els uns als altres
en definitiva és el que hi ha, el món és així oi?

És curiós com la ciència occidental s'ha encarregat de diagnosticar-nos
el que el mateix sistema econòmic social i cultural ens crea

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer