Ironies de la vida: una trobada desafortunada o tots tenim un passat

Un relat de: Dagek

Okupes i feligresos
quines coses té la vida
qui ens us hauria dit mai que en un dia com avui us trobaríeu
uns manifestant-se
i els altres processonant-se

I en veure-ho he recordat: Vanitat de vanitats, tot és vanitat - resa l'Eclesiastès

-On aneu amb un sant de corona daurada,
i un capellà amb la sotana brodada de filigranes
-Perquè vestiu els vostres fills amb robes cares?
-Són aquests els valors de crist?
Mare de déu senyor! Quina església més cristiana!
que no només ho permet, sinó que ho promociona,
per poder seguir vivint amb els diners dels pobres
visca el paternalisme i la caritat!
visca el sexsisme i el patriarcat!

i sobretot, sobretot,
visca la jerarquia que a tots ens il·lumina, que a tots ens guia,
què faríem sense ells al capdavant de manis antibodesgay!!!
- Posats a delirar,
jo proposo okupar els temples per fer-hi festes raves,
més d'un segur que veuria la llum!
També podriem recuperar les tradicions populars anticlericals dels segles XIX i XX
tan sols per acabar amb la direcció d'empresa d'aquesta multinacional de la moral.

On és l'església de crist?
El somni no va morir amb ell, però el papat és un rellity show:

- Perquè no escollim els papes quan neixin i als 33 anys els crucifiquem?
- Ho podríem passar per televisió! Seria un gran espectacle!

Realment si féssim tots el que crist proposava,
renunciar al benestar material
entregar-nos als altres
i simplement ser bones persones
deslliurant-nos quan el detectéssim de tot mal sentiment

simplement ESTIMANT!

no sé com s'ho farien per governar un món de sis mil milions de pobres
que a més passarien d'ells, dels seus diners, de les seves mentides...

l'església d'avui dia, que adora el vedell daurat
es socarrimarà tard o d'hora a les calderes de Pere Botero

Vanitat de vanitats tot és vanitat!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer