Hi ha dies que...

Hi ha dies que et veig passar
desbordant exuberància
inspirant sentiments

hi ha dies que respiro soledat,
una olor profunda i agredolça
que s'escapa pels porus
de la meva pell

hi ha dies que necessites i no trobes i
potser sigui millor així
sense compromisos per necessitat

hi ha dies que tot allò que porto a dins
ho mastego i m'ho empasso
sense molestar ningú
més endins encara

hi ha dies que vull sentir i expressar
perquè d'amagar sentiments i
callar paraules de l'anima
ja en sóc un expert

hi ha dies que et vull abraçar i
menjar-te a petons
transmetre allò que porto
però m'amago i callo

hi ha dies que surto amb el crepuscle
i torno amb l'albada
nits que sóc vampir de mi mateix

hi ha dies que sona el telèfon i
és algú que s'equivoca
i aquella il·lusió s'esvaeix en un no res

hi ha dies que trobo l'amor
en braços d'una desconeguda
que l'endemà ja no hi és

hi ha dies que potser és millor així
sense explicacions ni compromisos
però només potser...

hi ha dies que ple d'il·lusió
surto boig per veure't
però m'amago a l'ombra i callo

hi ha dies que puc escriure allò que sento
i alliberar-me per uns instants
però també hi ha dies
que són tot el contrari