El Capital (Un deute pendent amb en Joan)

La mentida i l'economia ens han creat
un món de falses i supèrflues necessitats...

I a tots ens eduquen per ser productius
i si pot ser no gaire vius,
per competir, salvatges i alegres
per tal que donem el màxim (benefici net)
a aquesta societat que ens "educa en llibertat"

I si no, no ets persona de profit, ni de fiar
ja que l'estat del benestar és molt difícil de mantenir,
i molt car, sobretot l'estat de benestar d'uns quants...
(entre ells nosaltres)

La televisió ens condiciona, creant la realitat
i la gent reprodueix allò que veu
innocent
innocent

Ja de ben petits hem de ser consumidors fidels de necessitats vitals
que els pares i mares paguen gustosament
perquè el seu fill no sigui menys que el de la veïna
així s'escampa la metzina
que monta en el dòlar a uns pocs,
aïlla a molts en unes vides sensesentit
i fa pobres a la majoria, que lluita per sobreviure.

De grans ja ens hi hem acostumat,
- és el que hi ha, el món és així...- sempre resignats:
almenys de tant en tant(els tres o quatre de sempre)
sortim pel carrer cridant,
- Cosa normal, sempre hi ha crítics i dissidents perquè estem en llibertat!
Tu,
jo,
tots plegats vivim embotits dins un somni...

si vols ser algú has de tenir coneixements,

coneixements de gestió dels sistemes que s'interrelacionen
i es construeixen per fer-nos autòmats i no persones...

- participa! -ens diuen- sigues ciutadà...
mentre a preus desorbitats ens venen els drets
i com a bons clients els comprem obedients

I quan ens despertem, ens adonarem que no tenim res a dins