Qui ets.. on estàs... i on aniràs

Un relat de: Yuna

Estic asseguda davant teu i no et conec, em parles i no et sento, em toques i la teva fredor em torna a la realitat. Miro dintre dels teus ulls, miro a partir de quin moment vas viure en un mon irreal, on des de llavors guardes les imatges de tot allò que ens envolta. Vull creure que nomes jugues a enganyar.me, poder penses que així em faré forta, que re en aquesta vida podrà fer-me mal.
Es que no veus com et prego que tornis ¿? No veus la meva tristesa per no tenir.te?? No veus que sense tu estic sola ¿? Tinc por de venir un dia i no trobar.te, tinc por de que et miris a l'espill i no et reconeguis, tinc por que un dia deixis d'estimar.me... si es que ja no ho has fet , però sobretot tinc por de que m'allunyis de tu. No em neguis mai un consell, una carícia, una abraçada, una mirada, el teu somriure. Tu vas donar-me la vida, em vas ajudar a aixecar quan queia, vas aixugar-me les llàgrimes de cops petits que em feia mentre volia aprendre a ser com tu, vas deixar-me anar però mai prou lluny com per no sentir-me protegida, m'has donat tantes coses i amb tant d'amor i paciència, que em sento vulgar i buida, quan et miro i no se que dir.te.
Perdonam mare, perdonam. Perdonam per no saber més d'aquesta malaltia que t'ha endut al mon del passat i on el futur es un veritable desconegut. Estaré aquí per ajudar.te, mirar.te i mimar.te, dir.te mil i una vegades qui ets i que has fet de bo a la teva vida, estaré aquí per continuar aprenent com cada dia trobes una bona raó, per somriure al neguit de no saber qui ets.. on estàs... i on aniràs.


Comentaris

  • La Banyeta del badiu | 05-12-2005 | Valoració: 10

    Tu ets la seva memòria, tu li fas veure on està i tu la portes de la ma perque sàpiga per on anar.No cal entendre la malaltìa, s'ha d'entendre a la persona que la pateix, i estimar-la més que mai.
    Un molt bon relat. felicitats.
    Un petonet. Pilar

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 9

    M'ha impressionat molt aquest escrit.. sincer, directe, a vessar de sentiments, és preciós! M'ha agradat molt de debó!^^ Destacaria tantes frases...
    I aquesta tristor que amara el relat, aquesta impotència sobre no saber el que passarà.. jum.. t'acompanyo amb el sentiment!(k)
    Està molt ben lograt!:)

  • qui ets[Ofensiu]
    donablanca | 28-02-2005 | Valoració: 10

    hi la lligams que són indestructibles.
    el relat està impregnat de sinceritat i sentiments.

  • Carai![Ofensiu]
    kispar fidu | 17-02-2005 | Valoració: 10

    Ostres tu! Mentre llegia m'ha envaït tot un sentiment de tristesa... Em sap greu que et trobis en aquesta situació, però m'alegra veure que estàs al seu costat pel que sigui, i vull animar-te a seguir endavant i no enfonsar-te!!

    A vegades la vida ens dona males passades, però hem de continuar mirant endavant!

    Fantàstic l'escrit! Ple de sentiment! Sentiment cap a la teva mare... preciós!

    Endavant i ànims!

  • Un bon relat[Ofensiu]
    lorien | 11-12-2004 | Valoració: 8

    Com ja he dit, crec que és un bon relat, m'ha agradat molt sobretot pel sentiment que hi ha en aquest text.

    A més descrius una situció difícil, de forma senzilla, tot i que hauries de vigilar una mica l'ortografia.

    De totes maneres crec que és molt bo i que tens potencial.

    Vinga segueix així.
    elena.

  • NO PARIS ....[Ofensiu]
    Judithcp | 29-11-2004 | Valoració: 9

    NO PARIS D'ESCRIURE I FER-NOS SENTIR EL QUE DE VEGADES NO SABEM COM EXPRESAR ....

Valoració mitja: 9.38