Qüestio de dies...

Un relat de: Yuna

Estic a un pas de tenir-te per sempre
però també a un pas de perdre't
Estic a un pas de ser la persona més feliç
però també a un pas d'un desencís.

M'allunyo suaument del teu costat
però mai prou per poder mirar-te als ulls.
M'allunyo anhelant que trobis la resposta
des de la clara sinceritat dels sentiments.

Tinc tanta angoixa de perdre't
tanta por a no viure més bons moments
tanta tristor a ser un record només
i alhora tanta esperança si amb mi vens.

Soc un mar encabritat, un cim a conquerir,
un riu desbordat, un animal atacat.
Soc jo, la que t'estima.
Soc jo, la que t'espera .

Si em dius que seràs feliç amb ella
trencaré el silenci i me'n aniré
Si em dius que no em pots estimar
aixecaré l'anima i marxaré.

Comentaris

  • ho sent[Ofensiu]
    jaumesb | 21-02-2006 | Valoració: 10

    camins has de fer de formiga
    treballar tenint fe i esperança i potser l'amor t'escoltarà