Cercador
Què sóc jo?
Un relat de: Salgado- Compartir:
Ningú no sap el que t'estimo
dins l'escalfor del meu cor.
Sense les teves carícies,
digue'm: què sóc jo?
Tu, font inesgotable de tendresa,
tu m'ho has donat tot.
Jo et dec la meva existència,
et dec el meu amor.
Dins les teves mans em fonc,
convertit en riu salvatge,
silenciós entre tots dos
i alhora ple de coratge.
Amb la força d'un llamp,
esquinçant la fosca nit,
sabent que caurà a terra
i haurà de morir.
Ningú no sap el que t'estimo
dins l'escalfor del meu cor.
Sense el teu somriure,
digue'm: què sóc jo?
Soledat que m'envolta
dins una lúgubre presó.
Tu tens la clau que m'allibera,
tu tens la clau del meu cor.
Sóc un estel de la matinada
que encara no vol morir,
clavat en la teva mirada,
d'on no vol fugir,
perquè ets la seva llum,
tu ets el seu tresor.
Ell és, sense el teu sol,
un record moribund.
Ningú no sap el que et desitjo
dins l'escalfor del meu cor.
Sense els teus ulls negres
digue'm: què sóc jo?
Un llamp i un estel, morts.
Comentaris
-
Commovedor[Ofensiu]Unaquimera | 10-12-2007 | Valoració: 10
Torno d'estar uns dies lluny i desconnectada i trobo els teus comentaris: realment, ets molt amable!
Entro de nou al teu espai i, continuant l'ordre dels teus poemes, em trobo amb un interrogant i una resposta que em sembla bellíssima:
"Dins les teves mans em fonc, convertit en riu salvatge. Amb la força d'un llamp, esquinçant la fosca nit, Sóc un estel de la matinada que encara no vol morir. Sense els teus ulls què sóc? Un llamp i un estel, morts."
És aquesta una declaració d'amor, d'adoració, de dependència per sentir-se viu, de necessitat per saber-se complet... Un poema bell i que commou... potser perquè en un moment o un altre, tots hem trobat sentit al nostre ser davant uns ulls, d'un somriure, en mig d'una carícia...
T'envio, ara mateix, una abraçada commoguda,
Unaquimera
l´Autor
18 Relats
38 Comentaris
21196 Lectures
Valoració de l'autor: 8.63
Biografia:
Em dic Xavier Garcia Salgado. Sóc vilafranquí nascut la primavera de l'any 1990 i escric poesia des dels 14 anys. Ara començo a atrevir-me amb la prosa, però encara no he perfilat prou bé el meu estil, acostumat al vers.Aquesta plana de Relats en Català m'ofereix la satisfacció de donar-me a conèixer i de rebre crítiques i opinions de gent de fora del meu cercle d'amistats o familiars.
Rebo les vostres opinions amb gratitud i intentaré respondre-les mica en mica. Gràcies.
Podeu escriure'm pel que sigui:
xavier.garcia.s@gmail.com
*************************************
Estimo l'art, com molta gent d'aquí, anònima com jo, desconeguda en la seva faceta artística. Picasso és un dels meus artistes preferits. Ell va dir:
No, la pintura no está hecha para decorar las habitaciones. Es un instrumento de guerra ofensivo y defensivo contra el enemigo.