Soledat

Un relat de: Salgado

Sento el silenci al meu voltant
des del dia que em vas deixar.
el meu somriure ha marxat amb tu
quan el plor ha arribat als meus ulls.

El teu cos, que em va embruixar,
i els rojos llavis que tant vaig besar
es tornen confusos dins del meu cap
quan s'adona que t'he perdut.

Sóc conscient que no puc mirar
aquells dolços ulls que em van encisar
i que mai no podré oblidar
mentre continuï vivint sense tu.

No trobo paraules per explicar el que sento
quan no ets al meu costat.
Tampoc per dir el que penso
quan ja no et puc estimar.

Sento el silenci al meu voltant
des del dia que em vas deixar.
El vent bufa fort al carrer
quan sap que no hi ets.

I els arbres han quedat despullats,
ja no saben cap a on mirar.
Des del dia que ens vas deixar
amb la certesa d'ignorar quan tornaràs.

Comentaris

  • bell...[Ofensiu]
    Vesna | 21-03-2008 | Valoració: 10

    Un poema molt bell, ple de sentiments, ple de soledats, ple d'absència...
    M'ha agradat molt llegir els teus versos, ho continuaré fent.
    Una abraçada
    Thaïs

  • un bon poema[Ofensiu]
    ANEROL | 24-02-2008 | Valoració: 10

    segons el meu parer, porta un bon ritme i expressa sentiments de manera clara fent ús d'imatges gens gratüites i, alhora, agradables que enforteixen aquest sentiment de soledat i melangia.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Salgado

Salgado

18 Relats

38 Comentaris

21138 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Em dic Xavier Garcia Salgado. Sóc vilafranquí nascut la primavera de l'any 1990 i escric poesia des dels 14 anys. Ara començo a atrevir-me amb la prosa, però encara no he perfilat prou bé el meu estil, acostumat al vers.

Aquesta plana de Relats en Català m'ofereix la satisfacció de donar-me a conèixer i de rebre crítiques i opinions de gent de fora del meu cercle d'amistats o familiars.

Rebo les vostres opinions amb gratitud i intentaré respondre-les mica en mica. Gràcies.

Podeu escriure'm pel que sigui:

xavier.garcia.s@gmail.com

*************************************

Estimo l'art, com molta gent d'aquí, anònima com jo, desconeguda en la seva faceta artística. Picasso és un dels meus artistes preferits. Ell va dir:

No, la pintura no está hecha para decorar las habitaciones. Es un instrumento de guerra ofensivo y defensivo contra el enemigo.