Quan...

Un relat de: NoKia

Un raig de lluna atrevessa la cortina i es reflexa en les meves perpelles, tancades a la foscor i obertes al món dels somnis... Allà a la vora, com cada nit, es difumina la teva silueta, cada vespre més perduda en el pas del temps i en l'oblit de la memòria... Els teus cabells, foscos com el buit que deixes en cada temps perdut, despentinats... els teus ulls clucs, de cel, brillants de la mateixa llum cada moment... Uns ulls que veuen i atravessen l'ànima, una ànima morta... Les teves mans càlides, posades sobre les meves... Els teus llavis, suaus i dolços... que xiuxiuegen lletres sense ordre, perdudes en les hores...

I em desperto somniant que estàs allà... al meu costat...

Com les nits en que els dos erem espiats per la lluna... que ens delatava amb la seva llum...
Quan ens despertava el sol...
Quan ens cantaven els ocells...
Quan...

Comentaris

  • Simplement...[Ofensiu]
    eqhes | 27-10-2005

    ...m'ha agradat. Volia escriure un comentari potser més adient al relat, però m'he quedat sense paraules.

    Salut!
    Eqhes

  • Llibre | 11-09-2005

    El record d'un temps passat, a partir de la figura de la lluna. Un record que es dibuixa com una presència llunyana de la qual no es pot gaudir ja amb plenitud:

    Quan ens despertava el sol...
    Quan ens cantaven els ocells...
    Quan...


    Fins la propera,

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de NoKia

NoKia

31 Relats

179 Comentaris

48751 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño
con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.

¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.

(Joaquín Sabina)




quelcom:

cp__nokia@hotmail.com