Quan tornin les foscors (XI)

Capítol XI (Introducció)

En aquest capítol, el mestre i el seu deixeble s'agafan un respir, i no volen fer cap comentari. Jo tampoc he insistit massa, la veritat.

-------------------------------------------------------

Capítol XI- RETROBAMENT

Després del desingust amb la seva mare, la Margot s'ha instal·lat en un piset, a la ciutat. Per relaxar-se una mica, escolta música d'aquesta que va en un CD (concretament el CD Ambiente de Otoño en la Pradera, aquell que fa tatataaaaaaa boobooaaa, mentre de fons se sent com si plogués).

Donem-li una mica de temps perquè es relaxi bén relaxada.

"Tatataaaaaa boobooaaa ninininieeee boobooaaa tatataaaaaaa …"

-Vinga, va, ja n'hi ha prou. Continua amb el relat d'una vegada -se sent que diu en Perdix, que cansat d'estar estirat al banc, amb la fresqueta de la nit, ha agafat una lumbàlgia de tres parells de nassos.

-Més val que li faci cas -pensa el relataire. I es posa a escriure la continuació del capítol.

En aquestes que en Neró sent un soroll al balcó. S'aixeca i, inquiet, es posa a bordar.

-Què et passa, Neró? Estàs intranquil. Que no t'agrada aquesta música? -li diu la Margot, mig endormiscada.
Llavors, sent que algú pica els vidres del balcó.

-Eh? Qè ha estat això? Qui és? Quitolis, què hi fas aquí?, … on vas amb aquesta gavardina?.

La Margot s'aixeca del sofà, es corda la bata i arreglant-se els cabells, va cap al balcó per obrir la porta. Amb la porta oberta sent clarament la sirena d'un cotxe de la policia que s'apropa, s'apropa, s'apropa, …

-No t'espantis. M'he escapat. M'has d'ajudar -la tranquilitza, li explica, li suplica en Quitolis.

-Sí, ja ho llegit al diari. Què vols? Que t'han fet mal? -aclareix, pregunta, s'interessa la Margot.

-No, però ja sé el pa que si dóna en aquells llocs. Més tard o més d'hora haurien inflat els morros amb els papers de Salamanca. M'has d'ajudar Margot! -fa en Quitolis.

-Esta bé, esta bé. Aquesta nit pots quedar-te aquí, però demà has de marxar -li diu la noia.

-No! M'has d'ajudar a fugir ara! Me estan pisando los talones -contesta l'altre excitat. -Que no els sents? -fa, posant-li les mans a les espatlles. -No podem perdre temps, marxem! -exigeix el fugitiu.

-No sé, … Vinga va, anem. Tinc el cotxe al carrer. I traient-se la bata, agafa la porta i diu al gos -Anem Neró.

Tanquen la porta darrera seu, tal com se sol fer en aquests casos, i baixen les escales corrent. La sirena sona estrepitosament propera.

*******************************************

Els enganxaran? Qui era l'home misteriòs, hoé! que va anar a veure la Perpètua al capítol anterior? Perquè els fanals porten corona?

No et perdis la resposta a les dues primeres preguntes en els propers capítols. La resposta a la tercera pregunta la trobaras al comentari d'en Perdix del capítol anterior.

I ara, donem pas a la publicitat (és el que té un relat extret d'una radionovel·la)

*******************************************
ELS VERBS CATALANS CONJUGATS. Un llibre impescindible. Des d'abadanar a zumzejar, passant per circumcidar, marfondre's o recidivar, hi trobaràs tots els verbs per fer dels teus contes i poesies, un relats entranyables dignes del millor …
*******************************************

…Interrompem la publicitat per oferir-te un final de capítol d'alló més exitant.

El cotxe de la policia acaba de girar la cantonada.

-Allà, Quentinho -assenyala el comissari, -De pressa, que no s'escapin!

Quan veu el camió de les escombraries, en Qüentinho fot un cop de volant, però ja és massa tard. Es foten una nata impressionant.

La sirena emmudeix.

En Quitolis, la Margot i en Neró, tenen el camí lliure.

-Però, Qüentinho, què has fet? -es lamenta el comissari, amb un fil de veu.

I, quan veu al seu company amorrat al volant, deixa anar un lament que frapa d'allò més als lectors sensibles:

-Qüentinhooooooo!

(continuarà …)