Quan tornin les foscors (IX)

(Introducció)
El jove deixeble ja no té esma per dir res, així que en aquest capítol no el molestarem, a veure si així es refà i en el proper pot dir alguna cosa.

Mentrestant, el mestre s'entreté amb un pentominó, assegut dalt d'una penya.

-------------------------------------------------------

Capítol IX - UNA VISITA IMPREVISTA, HOÉ!

Mentre la Margot estava trucant a comissaria, un home assegut a la barra del bar l'ha estat observant amb molta atenció.

En Nerò que se n'ha adonat, el borda quan passa pel seu costat.

-Què fas?, mal educat! -el renya la Margot -No li faci cas, senyor. És un mal criat aquest gos.

-Sí, ja ho veig, hoé! -li contesta l'home, que podriem qualificar de misteriós, -Sort que només és un gos, hoé!
-------------------------------------------------------------------------------
Nota d'entrelínies: L'expressió **hoé** s'ha de pronunciar amb la h aspirada, tal com ho fa l'home misteriós que, pel seu accent, és evident que més aviat és de cap al sud.
-------------------------------------------------------------------------------
Però, correm ara una estúpida cortina i anem altra cop a Can Tragèries.

Per fer-ho encara més misteriós, posem-hi que ja és de nit. Una nit presidida només pel cant dels grills. Una nit tranquil·la, fins i tot … massa tranquil·la.

De sobte, -Crocs! -un soroll al pati crida l'atenció de la Perpètua, que està planxant els llençols del llit on havia dormit la Margot.

-Qui hi ha aquí a fora? -pregunta neguitosa, però sense esperar cap resposta. Fins que tot d'una, se n'adona que els grills han deixat de cantar. Es dirigeix cap a la porta, l'obra i traient el cap tímidament, torna a preguntar -Que hi ha algú?

Aquesta vegada, però, la seva pregunta troba una resposta:

-Hola, sóc jo, hoé! -diu una veu al fons del pati, mentre d'entre les ombres del jardí una figura que ja coneixem, s'acosta cap a la porta.

-Tuuu- exclama la dona, consternada. -No és possible, com goses presentar-te! - li diu, repassant-lo de dalt a baix amb la mirada. Instintivament, la Perpètua crida -Neró ataca'l!

-Tranquila, hoé!. Ja sé que t'has tornat a quedar sense el teu Neró, hoé! -contesta l'home, deixant entreveure un malèfic somriure a la seva cara.

(continuarà …)