QUAN NOMÉS PLOU SOTA ELS ARBRES

Un relat de: RoserBG
Hi ha un moment, després de la tempesta, que només plou sota els arbres. És l'instant en que el refugi deixa de ser-ho, i tot convida a sortir sota el cel de plom. Cap aixopluc ens empara per sempre. I és només quan, passat el ruixat, ens atrevim a exposar-nos a la intempèrie de la vida, que descobrim, més enllà de la nuvolada, el vast firmament. És en aquell moment, després de la tempesta, quan només plou sota els arbres...

Comentaris

  • Poesia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-05-2016 | Valoració: 10

    Roser, aquesta meravella d'escrit és un poemàs! Lirisme desbordant, humit de gotes de pluja, de raonament i de veritats vitals. Res, que m'ha encantat. Una forta abraçada.

    Aleix