Quan hi serem tots

Marxàvem junts,
però esquerdats per les formes
de quan el dia cau, i el blau del cel
es torna en nit i ens prohibeix de veure'ns
amb nitidesa.

Hem vingut lliures i diem el que som.

Perquè aquest dia és esgotat
i els qui vindran
voldran un país lliure
on no caigui l'engany
dels lladres, la mentida
d'aquell qui ens ha odiat
de tant que diu que estima
i ens furta nos doblers
amb un amarg i massa llarg
cinisme;
hem sortit al carrer
perquè ja no ens alimenten molles
i volem el pa sencer.

A aquells que ens han manat,
a aquells qui ens han venut
al preu de la política
els hem ben conegut
i sabem com ens volen:
tranquils i en gratitud
amb totes ses renúncies.

Però nosaltres no;
qui estima, no renuncia!
i més enllà dels lladres
-que vingueren d'Almansa
i sols a foc i força d'armes
a Barcelona entraren-
i dels polítics de fira
els diem amb fermesa
en llengua de poetes
MALGRAT vosaltres, SOM.

Hem enterrat la por
i hem renovat el seny
i enllà de la prudència
volem la independència
per dignitat i prou.
Dessota les senyeres
sembrades d'estels nous
marxàvem sense pressa
però sempre constants
enfilant la via gran

Marxàvem, però no hi érem tots
perquè som esquerdats per les formes
i les enveges i els malnoms

I els lloc on volem ser
aquell camí que duu a l'estel blanc
lliure camí en senyera
podrem sols conquistar
a força de lluitar
amb les armes més fermes
que té la humanitat:
costum, història i llengua

Cal, però, recordar;
que sols podrem ser lliures
quan hi serem tots.

BCN, 18/II/06