29 de setembre, a Girona

Un relat de: stramp

Fulles de caragol
modulen el pas
amorosit del vent
i la tarda, encara tèbia.
Qui se'n recorda ja
dels matins d'hivern
ulls d'ocells silents
buits amb boira espessa
al topant dels arbres
molls de la Devesa?

Aviat, aviat vindran!
Avui, però, només pressagi.
Potser sí, l'Onyar és un punt més fosc
i la nit ha caigut més presta
com una flassada mig gastada
damunt de llums morades.

Sentiu? Batega sobre el riu
"Freedom for the catalan countries!"
i l'olor de croissants
s'escampa entre les voltes.

Si sapigués parlar
diria que a vegades
calen silencis i somriures
per trobar la bellesa
i agrair-la.

Comentaris

  • M'has deixat hipnotitzat[Ofensiu]
    Bruixot | 03-10-2006

    per la bellesa dels teus poemes, que com pinzellades destres ens descriuen imatges i móns.
    M'ha agradat especialment aquest, en que amb quatre paraules m'has fet sentir caminant per la Devesa.
    M'han agradat tots, però. També per que saps dir certes veritats sense estridències, que bona falta ens fa.

    Espero llegir-ne molts més en el futur.

    Gràcies per mostrar-nos-els!

    Xavier / Bruixot