Punt de vista

Un relat de: Endevina'm
Punt de vista

A ell ningú no l’empresona
la nostra mirada s’ha confós
busca on rau la teva persona
sent el teu entorn tan bell
com qui viu en un paradís, reclòs.

Ell és qui domina l'espai,
i en silenci ens escalfa la pell
sense repòs
ni desmai.

Si ho mires bé, potser
ens veiem nosaltres darrere una reixa
tal volta és important saber
qui és que no és lliure i no es queixa.

El nostre pas no ens alliberarà
ni quan dominarem l'espai.
Ni encara aleshores ningú entendrà
que no serem lliures de veritat, ni avui, ni mai

El moment arribarà
vivint en aquesta llar
que ens sabrem presoners
en el més gran esglai.

En un crit etern,
dins d’un paratge erm
de pols estel·lar.



Punt de vista”=


Evolució del poema fora de concurs del Repte Poètic Visual 293 - PUNT DE VISTA

Comentaris

  • Resolució del repte[Ofensiu]
    Endevina'm | 24-02-2022

    Com en aquest cas jo era qui organitzava el repte, em permeto penjar aquí les votacions i la resolució final compartida en el fòrum de relats.

    Espero que ningú ho vegi com un autocomentari, sols és un enllaç al repte.

    Post de les votacions

    Post de la resolució.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

39 Relats

170 Comentaris

29132 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Tanmateix, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.