puc... mai podràs!

Molt maco aquest relat... Reflecteix tot allò que s'amaga al pensament i que un cop has llegit has de tornar a rellegir-ho per comprovar la exactitud de l'altra ment. M'ha encantat. El meu vot.

Senzillament genial!

Tan breu, però tan extens. tan simple i tan complex. tan bonic i tan trist.

definitivament m'has deixat captivada

...mai deixaras indiferent a ningu. tot al contrari.
m'encanta la forma com esta escrit!!!
un petonet

m'ha agradat molt! m'agrada la forma d'afrontar...no ho sé amb optimisme, o sigui... tu això? doncs jo més! (és la meva forma de veure-ho, Capdelín, ja saps que jo sempre ho veig tot del revés!) un petó i una abraçada! amic meu de la lluna creixent!!!

Original forma d'expressar-se amb valentia davant d'una situació q a molts ens pot doblegar. Té força, sobretot pq denota l'autoestima i això és molt important. Estima't per davant de tot i llavors seràs completament lliure per estimar sense condicions
... últimament t'estàs superant eh? ;P
MUAS!!!

amb poques i sencilles paraules expreses a la perfeccio la complexitat del pensament i les propies i mutues contradiccions.ja ho diuen mai plou a gust de tothom.sempre s´està en una o altra banda pero l´important és seguir lluitant.moltes felicitats!boniques paraules!

original. M'ha encantat.
Es un crit a la llibertat, i un rebuix a l'opresió.

La força, el ritme ràpid que et fa seguir perquè no et puguis aturar, que no te n'adonis i arribis al final del que vols dir que has anat desgranant passa a passa a una velocitat de vertig, però d'una manera concisa i clara sense perder-te enmig de les bardises.
Endavant, segueix perfeccionant les imatges.
Una aferrada pel coll
Josep

iepa hola , en serio m'ha agradat molt es teu poema ma fet posarme el paper de cadascu, es trobi mol oroginal es serio, seguiex aixi
a per cert merci ja e llegit es teu comentari