Publica el teu relat

Un relat de: Marc Freixas

Publica el teu relat;
digues-li a tothom que coneixes un lloc especial i acollidor,
per a posar-hi tota la teva obra, si vols.

Publica el teu esforç,
la teva vida literària;
digues-li a la gent del món sencer que tu ho pots fer possible,
gràcies a la que pot convertir-se en la web de tots nosaltres.

Fes una bonica aportació amb el teu talent,
i demostra qui ets, a cadascún dels lectors que et vulguin llegir;
digues-li a tota la gent, que hi ha un lloc especial i acollidor per poder escriure,
i que només tu ho fas possible, composant l'estrofa que et fa viure.

Publica el teu relat,
el teu esforç,
la teva vida,...

Comentaris

  • jOaneTa | 27-04-2009 | Valoració: 10

    Jo vaig trobar aquesta web per casualitat i vaig decidir-me a publicar-lo, per demostrar l'esforç que significa escriure i millorar la manera en que ho faig... perquè dins cada relat, dins cada poema i ensenyam la nostra vida.
    preciós.

    jOaneTa

  • Quin relat més maravellós,[Ofensiu]
    Romy Ros | 27-04-2009 | Valoració: 10

    dolç i engrescador, com la mateixa web de RC. Gràcies Marc per compartir amb nosaltres els teus relats i els teus pessics de vida, com aquest poema ...

  • Marc![Ofensiu]
    annah | 27-04-2009 | Valoració: 10

    Per casualitat m'he trobat amb aquest poema, que veig que vas escriure ja fa temps.
    M'ha agradat molt!
    La veritat és que és molt agradable poder escriure quelcom que algú llegirà i comentarà. Aprendre els uns dels altres, conèixer gent i gaudir de l'art de la literatura.

    Publica el teu relat,
    el teu esforç,
    la teva vida,...

    Un petó

  • Hi sóc des del maig...[Ofensiu]
    AnNna | 03-10-2004 | Valoració: 10

    Marc, Marc, Marc....
    Juntament amb la Tiamat, el Sergi i el Cesc.... i alguns més que potser ara em deixo, o que encara no he descobert, formeu un grup d'escriptors de puta mare, els meus preferits del web....
    De veritat, mai deixeu d'escriure, perquè em posaré trista, i crec qe molta altra gent també.
    Aquest relat que incita la gent a deixar el seu escrit, el seu talent, la seva opinió, les seves ganes de transmetre idees, està molt bé. I és que gràcies a gent com tu hi ha altres que viuen.
    He publicat 11 relats ja, que potser són pocs, però és que sempre tinc ganes d'escriure però mai sé sobre què.... (crec que ara començaré a escriure sobre qualsevol cosa que vegi, i no caldrà centrar l'amor i la desesperació com a font d'inspiració).
    Bé... que no sé perquè esplico tot això. que vagi molt bé la vida, noi. I gràcies per tot.
    Una forta abraçada i a escriure sempre.
    AnNna.

  • Tot just començo[Ofensiu]
    Giser | 16-09-2004 | Valoració: 8

    Per a una persona com jo, un relat com el teu és el tret de sortida per a una bona prova d'orientació per equips. Voleu que ens repartim les feines? qui porta la bruixola? i l'aigua? i el mapa?

  • gràcies[Ofensiu]
    Shu Hua | 14-08-2004 | Valoració: 9

    per posar paraules als meus sentiments. és molt bonic tenir un lloc per publicar els meus escrits, saber que em llegiran i valoraran. I també poder llegir els escrits de la gent a la que, poc a poc, vaig coneixent. Als qui he tingut la sort de conéixer personalment, ja tinc una veu per llegir els seus relats. als altres, els seus relats em diran com són.

    una abraçada

  • Hi ha algun músic/a per aquí?[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 14-08-2004 | Valoració: 10

    Busquem un músic/a, que posi la melodia i ja tenim l'himne oficial de relats en català! Bona idea i original, Marc. A veure si la gent que el llegeix s'anima, o si més no una mica més.
    Els dies i les nits, molt bonic, com un mirall (d'una banda el sol, de l'altra la lluna) i País i orgull també m'han agradat.
    Vinga, fins aviat!

Valoració mitja: 9.57

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

874011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.