Provocacions (1)

Un relat de: filladelvent

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

- T'ho proposes gaire sovint, de provocar-me?
- La veritat és que si, però tu no te n'adones mai...
- Així ara no t'ho havies proposat ?
- No. Et provoco sense saber-ho i et deixes provocar… o no? Va, accepta-ho.
- Sí, em provoques de mala manera. La veritat: mous aquests ullets foscos teus, em fas una llambregada i mous sense adonar-te'n els dits per sobre la teva cuixa... i ja m'has fet teu.
Ella jeu al sofà, seria, sense adonar-se dels moviments anteriorment escollits.
- Això, això t'excita?
El mira expectant de trobar foc en la seva mirada d'home compromès; ella es passa els dits suaument per sobre els pantalons, a la cuixa, arran de l'entrecuix, acariciant-se lent amb la punta dels dit i les ungles.
S'ho mira i la mira als ulls, penetrant-los.
- Sí.
I amb la mirada roent i profunda d'ell reposada sobre els ulls negres d'ella, li sortia en imperatiu, res d'interrogatius, una sola paraula: continua.
Ella se'l mirava fixament mentre la mà continuava acariciant-se, cada cop ocupant més espai, ampliant-se cap a fora, cap al cul, grapejant-se'l. Després amunt, a la cintura, acariciant-se el principi del pantaló que deixava un bon tros de carn al descobert fins a trobar la samarreta.
Ell jeia també en silenci al llit, davant d'ella, que llavors va aixecar-se i va fer-se lloc al petit llit. Ell, llavors, es va ajaure cara amunt, mirant com aquella dona feta de conjurs i secrets s'acotxava sobre ell, sense deixar de mirar-lo als ulls, fins a acariciar els seus llavis el suau cotó de la seva samarreta. Amb petits mossos, amb un desig controlat, ella va apujar-li ben a poc a poc la samarreta fins a tenir un trosset de panxa al descobert: els seus llavis humits contra la pell, besant-la a poc a poc, lliurada totalment a aquell acte de passió mesurada, fins a arribar al llindar dels pantalons.
Llavors ella va aixecar el cap per mirar-lo: uns ulls folls de luxuria i controlats per la certesa de la traïció la miraven.
- Va, mama-me-la.
Efectivament, allò era el que li tocava: tenia el cap just davant d'aquell bony que començava a prendre forma, i la seva boca havia començat un camí que la portava allí, indiscutiblement. Sí, puf, el gran salt; quan des del trampolí mires avall i penses "sí, ara em toca a mi saltar a la piscina..." i fas els últims inspira-expira intentant tenir la ment en blanc , perquè si t'hi penses giraràs cua i no et llançaràs a la profunda piscina...
Va pensar massa, probablement.
- Va, mama-me-la tu primer.
I mentre ho deia va baixar del llit, es va desfer el botó, van caure els pantalons i es va ajaure al llit de cara a ell, ensenyant les transparències de les calcetes de brodats foscs.




Comentaris

  • Mira que sóc ruc[Ofensiu]
    Màndalf | 08-11-2005 | Valoració: 10

    Amb aquest relat tan provocatiu i jo trencant-me el cap amb la poesia. M'ha agradat el relat, crea expectació i et fa tirar endavant. M'he fet un petit enrenou amb a posició dels personatges (al llit, al sofà, cara amunt,...) però segurament és problema meu.
    Mmmm... això promet

  • Efectiu[Ofensiu]
    Tetris | 05-11-2005

    No se per que en acabar de llegir he decobert un petit bony als meus pantalons!!

  • Un relat que provoca....[Ofensiu]
    mistika | 21-08-2005

    a llegir-lo. Espero la kontinuació. Kuan l'akavis et fax el komentari final i te'l valoro ok?
    Petons!!!

  • xulísim![Ofensiu]
    Gemma34 | 20-08-2005

    Diuen que en aquesta web no solen fer bones crítiques perquè només es veuen comentaris afalagant un relat que de vegades no està del tot bé. Però jo sóc de l'opinió que el comentari és per comentar el que a un lector li ha assemblat la lectura. I jo, filladelvent, con que no sóc bona crítica només et puc dir: QUE M'HA ENCANTAT EL TEU RELAT.

  • és una bona història[Ofensiu]
    JakpaT | 19-08-2005 | Valoració: 8

    molt bona història plena de bones metàfores especialment.. la del bony m'ha encantat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: