Prismàtics

Un relat de: Francesc Domenech


Escriure el teu somriure
em suposa una contesa.
Sempre em trobo un silenci,
a cops, una riallada sensual.

No puc treure de tu,
l'aspecte seriós, i sé que rius,
de veritat, sorollosament, de rauxa.

Intento durant el dia espiar el teu goig,
la senzillesa de les teves mans.

Comentaris

  • Perseverança[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-07-2022

    Un poema concís i ben resumit , no perdre l'esperança és important.

    Cordialment

    Rosa

  • Prismàtics [Ofensiu]
    Prou bé | 26-07-2022

    Seguir explorant serenament... Sempre hi ha descobertes!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: