Princesa si us plau, no vull que et moris.

Doncs això nineta meva, no ens deixis, no et moris… que faríem sense tu? Sense el teu somriure sempre disposat a alegrar-nos el dia, sense els teus ull negres que expressen tot allò que les paraules no s'atreveixen a dir.
Sé que el que t'ha tocat viure és molt difícil, el repte és dur, ho sé i sé que ho saps.
Avui ha estat un dia molt dur, i dema ho serà més. Segurament demà passat tampoc et deixaran descansar; aquests metges, sempre intentant coses noves, nous tractaments provinents de països llunyans, amb esperances de casos clínics amb resultats positius.
Et voldria dir tantes i tantes coses bonica…tantes coses que ja saps!
T'estimo nina. Penso en tu dia i nit i et dono les meves forces quan no sóc al teu costat. Forces que a vegades et falten per tirar endavant amb tot això que t'ha caigut a sobre. Penso en tu i t'admiro saps? Perquè sé que tens estones de tristesa i de llàgrimes, però tot i això veus un futur clar després de la tempesta, veus la vida amb optimisme, ets valenta i forta, i per sobre de tot, no has deixat de somriure.
Però és molt dur. És una merda. I estàs patint.
Si amb una abraçada pogués treure't tot aquest dolor de dins, si pogués treure't les nàusees amb un milió de petons, si pogués donar-te els meus cabells…creu-me que ho faria. I ho saps. Sé que ho saps.
Però el més important que et vull dir i que potser mai t'he dit és que lluitis. Lluita per viure. Lluita per no marxar del nostre costat massa de pressa, per continuar juntes com sempre, recordes? Encara tenim moltes coses pendents, no pot ser que tot s'acabi aquí.
Han de poder passar els anys i veure créixer els fills, els teus fills. Han de poder passar els anys i hem de poder mirar enrere i veure com tot això només ha estat un sotrac al mig del camí.
Lluita princesa.
Si us plau. No vull que et moris.
Jo seré aquí pel que necessitis, ja ho saps, sempre seré al teu costat.
T'estima,