Primavera audaç

Un relat de: Indíbil

Etern setge escanyador.
País agonitzant; alè malaltís.
Un ofec infinit atura els crits.
La nostra terra, eterna presó.
Orgull ferit, traït el cor.

Invasor obstinat i perseverant.
Mentides subtils d'hostes ingrats.
Cabdills tirans. Mans brutes de sang.
Estat dissolt. Llibertat distant.

Futur incert. Present letàrgic.
Terra malmesa. Ànima ofesa.
Mare malalta. Pare apàtic.
Poble ocupat per la mesquinesa.

Trist llegat depriment,
condemnats a no ser.
Exili constant en la pròpia carn.

País confós. Poble poruc.
Historia oblidada, la llengua dels muts.
Fart, mandrós, el desig temorenc.
Perdut el sentit. Perdut el temps.

Tanmateix,
Una gent. Una història, una llengua.
La terra. El mar. La tradició.
Un anhel i un desig. Nació.
Flama viva, doll d'esperança.
Llavor nova. Jovent valent.
Clam ansiós d'un tremp impacient.
L'oblit espontani d'un parèntesi absent.
Un avui novell. Un demà creixent.
Perduda la calma, reclamem les arrels.
Retorn als orígens, la lluita pels drets.
Primavera audaç. Rebrota el desert.


Comentaris

  • ginebre | 24-06-2015

    primavera audaç, Indíbil. A veure si esclata!

  • Poema distret, poema afable[Ofensiu]
    llamp! | 01-11-2007 | Valoració: 8

    Segueixes una estructura efectiva, de frases curtes, finites, que comencen i acaben i et transmeten il.lusions i pensaments. És un bon començament per a tú, que fa poc que hi ets per akí. Mica a mica aniràs progressant i anant fent els teus poemes més treballats, però aquest ho està molt de treballat. Es nota que t'has trencat les banyes.

    Però segueix progressant i millora la tècnica, amb el temps vé el reconeixement. Per ara, considero aquest poema, un poema distret i afable. Salut!