Homo

Després de l'últim graó, baixant, se'l trobà entre les resseques bardisses que creixien a la vora del camí. La claror lletosa de la lluna creixent, es reflectia en la seva llisa superfície. S'ajupí per agafar-lo, però s'hi repensà. Li etzibà un cop de peu amb força.
El crani de vidre rodolà entre les bardisses, picà contra una ampolla de ginebra buida i s'esmicolà en mil trossos.
Seguí carrer avall. Sota la llum tremolosa d'un fanal, un home jeia, ebri, entre les bosses de deixalles pudentes que s'hi acumulaven aquella nit de diumenge. La claror de la lluna es reflectia en una ampolla de ginebra buida que l'home agafava amb les dues mans. S'ajupí per ajudar-lo. L'home se'l mirà. Ell, però, s'hi repensà. L'ànima d'aquell home s'esmicolà en mil trossos.