Present

Aquí, ara. Un moment quotidià amplificat, tan real que ens fa sagnar. Sovint l'oblidem i deixem que la ment busqui inquieta en el passat o en el que podria venir. És això —només això— el que tenim, la nostra vida i possibilitat de canvi. La resta és tan llunyà com l’ahir.
Necessitem presències, sobretot en temps d'absències, d'aïllament i de solituds buides i imposades. No, la telecomunicació encara no ha aconseguit travessar la mera connexió per fer-nos presència i omplir el moment només amb la mirada, amb el gest o una mà de comprensió sobre l'espatlla quan ens cau el món a sobre.
Guardem records dels ancestres, dels moments preuats i ens busquem en les paraules i hàbits per encendre el caliu de la companyia, d'això que és la humanitat. Per això ens embolcallem amb presències físiques o invocades, amb espurnes de presència que aviven la nostra llum.