Raigs de llum

Un relat de: Maria Grau
La llavor del dia estira els raigs de llum a la tarda quan l’escalfor minva i la seva força es recull en un moviment més lent per sobreviure la nit. Com un adult que es reconeix —milers de llunes després i amb una innocència oblidada— en la mirada curiosa i serena d’un infant. En aquest retrobament amb l’ahir projectat a un altre hi ha comprensió i pau. Els núvols rojos naveguen distants, a vegades cobreixen el cel de gris enllaunat, però no acaben de colgar mai el món ni de privar-lo de llum. Així, en un anar fent invisible, les plantes creixen. I també creixem nosaltres —encara que constantment ens girem per veure el llast que hem deixat: no és el rastre, sinó les passes de l’ara el que ens hauria d’ocupar. Però de ben segur que encara necessitem anys i anys per adonar-nos-en. Com les llàgrimes que sovint ens ofeguen els ulls, malgrat la llum que brolla arreu per saciar-nos del dolor innecessari per seguir amb la vida i viure més i més, aquí i allà.

Comentaris

  • Saber viure [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-02-2021 | Valoració: 10


    Descrius "els raigs de llum", con si fóra el més important de la vida. Des que naixem vegem el cel i els raigs ens guia per la vida.
    Una prosa poètica preciosa i amb moltes metàfores que la fan sentir en el cor.
    Un plaer de lectura, Maria Grau.
    Ah, sí, la meua dona li diuen Consuelo Ribera Grau. Quina casualitat.
    Un pler coneixer-te. A mi m'agrada molt fer poesies.
    Saluts i fins a l'altra.
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Maria Grau

2 Relats

2 Comentaris

298 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor