Cercador
Preludi de mort
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Forçós adéu
que aquest amor expira
i m'obliga al dolor
concret de la incertesa.
Plagués a Déu
de fer-me companyia
i guardar-me un racó
allà on tot és tan plàcid.
Per no marxar
tan trist com vaig jo néixer
deixaré en abundor
escrits i poesies.
Diré l'amor
a cada cantonada
pels joves folls
de viure i de conèixer.
I a tu un adéu
que et sigui una promesa
per si mai més tu i jo
tornéssim a trobar-nos.
Aquest adéu
forçós al que m'obligues
és com en niu d'enyor
dansar amb la mort amiga.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55523 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com