Pregunta (Somnis amb monstres)

Un relat de: AngelMartinez
No llueixis de somnis, no llueixis de res, potser a voltes no tot sembla el que és. Encara no t’ha dit qui és, ni què vol, i aquelles fotos eren com cargol. Coses que s’amaguen, sota d’una closca, mai va desitjar lluita ni batalla. Defensa allò indefensable, amaga el pitjor que vol per sabata. Vigila, no oblidis, no ho diguis tot i pregunta. Potser algú del costat, és enemic i encara no ho saps. No presumeixis, no li agrada l’alcohol, ni la gent que no llueix. Amb els temps aprens que també mor tot el que creix. La primera il·lusió, la primera cançó. Mai ha viscut res del que diu, ha estat passatger, ha estat com una nova experiència per mostrar al carrer. Ni ho sent, ni ho vol, potser ara t’ha marcat un gol. I la nata, potser s’acaba, com t’agradava quan t’atacava...Mira-li als ulls i pregunta què estima, primer sembla molt i després escatima. Potser en els somnis hi surten monstres, que jugaran amb petxines i ostres. Ara és avui, demà serà, i no tot surt com és d’esperar. No tot són palles, ni pals de batalla, avui ella parla, demà potser calla.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer