Ella i ell (Lila i vermell)

Ella és militant, ell és militar,
és molt carinyosa, a ell li fa tot nosa.
Ella lluita al cel, ell li pren el pèl,
ella no vol res, i ell sempre ho vol tot.
Gaudeix del món ben lliure, ell ja no vol viure,
ella mai té fred, ell es creu el sol,
potser no té por, l’altre es creu borbó.
Ella li fa mal si algú està malalt,
ell se’n riu de tot, sempre ser més alt.
Ella s’encenia amb la desigualtat,
ell sempre volia que fos tot comprat.
Ella deia terra, ell volia més,
ella deia dia, ell veia la nit.
Ella no esperava, ell tot ho esguerrava,
ella era senzilla, ell potser burilla.
Ella entonava, mentre l’escoltava,
no li agradava si ell desafinava.
Era una cançó sense melodia,
sempre li va amagar el desig d’amnistia.
En temps de carestia, només antipatia,
i en temps de claredat sentia apatia.
Un món ben diferent, creia que havia trobat,
era una mentida, pintada en realitat.
Era un matrimoni, més que peculiar,
en sortien cucs de cada capilar.